Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Cinc trobalhas de fossils estranhs qu’an esmogut los scientifics

| Gabor Lonyai



Dels trilobits als tiranosaures, la majoritat dels fossils son de creaturas amb de clòscas duras o d’òsses. Aqueles materials se biodegradan pas aisidament e los sediments an pro de temps per s’installar e per que lors entorns los convertiscan en d’enregistraments de las creaturas, que son encara amb nosautres qualques milions d’ans après lors mòrts. Per contra, los organismes amb de còrses mai mòls, coma los vèrmes, se degalhan lèu e lors enregistraments en format fossil son fòrça mai irregulars.
 
Pasmens, en de circonstàncias excepcionalas, se pòt preservar las rèstas d’aqueles darrièrs organismes dins d’endreches fòrça inabituals. Amb lors bons gaubis de detectius, los paleontològs pòdon utilizar aquelas descobèrtas per dobrir de nòvas vias e explicar l’istòria de la vida sus la Tèrra. Una descobèrta recenta dins de ròcas de 50 milions d’ans en Antartida n’es un exemple particularament estonant: d’espèrma de vèrme fossilitzat.
 
Es una bona mòstra de l’existéncia de fossils plan curioses delà los òsses de dinosaure. Vaicí una lista dels especimèns mai estranhs que se son trobats fins ara.
 
 
D’espèrma preïstoric


 
La remarcabla trobalha d’espermatozoïdes fossilizats d’un clitellat, o vèrme “amb colar”, representa l’espèrma animal mai ancian descobèrt fins ara, e supèra d’almens 10 milions d’ans lo recòrd precedent d’un collembòl trobat dins l’ambre de la Mar Baltica.
 
La conservacion de l’espèrma foguèt possibla perque aquela sòrta de vèrmes se reproduson en lançant lors ovuls e lor espèrma dins un embalatge protector. En aquel cas, una clòsca dura lo mantenguèt intacte fins que los scientifics lo descobriguèron sul fons marin d’Antartida. E calguèt encara una analisi microscopica de nauta poténcia per i descobrir l’espèrma.
 
 
Un cambaròt silurian fòrça ben membrat


 
S’una mòstra d’espèrma de 50 milions d’ans es ja quicòm d’estonant, que podèm dire d’un pènis de gaireben 425 milions d’ans? Descobèrt dins una rasa près dels limits entre Anglatèrra e lo País de Galas al començament del decenni de 2000, un petit cambaròt s’es revelat clarament masculin. Servat en tres dimensions amb totes los sieus teissuts tot fossilizats, es proporcionalament fòrça ben membrat. “Old Todger” (vièlh vièch) foguèt lo gròs títol del jornal The Sun.
 
Pendent lo periòde silurian (entre 443 e 419 milions d’ans enrèire), lo país qu’es entre Anglatèrra e Galas èra al fons d’una mar tropicala. Sos animals marins de còps demoravan enterrats e petrificats pel cendre de volcans alonhats.
 
Se pòt pas veire los ostracòdes (e un grand nombre d’autres pichons fossils) adeqüatament amb de microscòpis e, donc, lor “tombèl mineral” lo cal desfar pauc a cha pauc, en avent la tòca de poder recrear lo fossil amb d’imatges numerics en 3D.
 
 
D’excrements e de vòmits de reptils del passat


 
Los coprolits son los excrements petrificats que se pòt trobar dins fòrça airals paleontologics. Se tracta de “fossils traça” d’una enòrma valor paleoecologica, perque pòdon explicar als scientifics justament çò que manjava una creatura estencha.
 
Los coprolits son en realitat un element de mai d’un ensemble ric de fossils: lo de las rèstas de matèrias eissidas de l’aparelh digestiu o “ròcas pudentas”. Aquel tèrme foguèt creat dins lo decenni de 1990 per englobar totes los excrements que se sèrvan dins las ròcas, e dins las darrièras annadas se n’es trobat pertot.
 
En Austràlia, per exemple, los coprolits mòstran que los plesiosaures del Cretacèu èran de carronhassièrs. En Polonha la frucha de mar triturada e regurgitada nos ajuda a descobrir cossí se recuperèt la vida après l’extincion massissa mai importanta de l’istòria de la Tèrra. E dins las lausas jurassicas de Peterborough e Whitby (Anglatèrra), los fossils de belemnits e de tautenas descobèrts se son interpretats coma de vòmits d’ictiosaure.
 
 
Los rinocèros de Yorkshire
 


Una estranha descobèrta de fossils se debanèt dins la cauna de Kirkdale près de Kirkbymoorside (Anglatèrra), en 1821. Un obrièr de las peirièras de Roadstone trobèt una fissura plena de grands òsses d’animals. Dins un primièr moment pensèt que poirián èsser de las bèstias dels elevaires, mas un naturalista local s’avisèt qu’avián un aspècte exotic e decidiguèt de mandar las rèstas al professor William Buckland, de l’Universitat d’Oxford.
 
Buckland, un òme qu’afirmava qu’el aviá manjat totas las bèstias que se li presentavan, foguèt un dels principals scientifics experimentals de totes los tempses. Dins lo cas de la trobalha de Kirkdale, reconeguèt que los òsses èran principalament de grands erbivòrs, coma d’elefants e de rinocèros. E que mostravan de senhals d’èsser estats rasclats. E tant que se trobèt dins la tèrra de la cauna d’excrements fossilizats semblables als de las iènas, Buckland (que n’aviá una de mascòta) poguèt demostrar que lo jaç de Kirkdale èra estat un abitatge de iènas. Fondèt, aital, la sciéncia de la paleoecologia. Gaireben dos cents ans puèi, sabèm que la megafauna “africana” percorreguèt la val de Pickering fa aperaquí 125 000 ans, dins una fasa de calfament entre las edats de glaç.
 
 
Un mostre misteriós


 
Los fossils de Mazon Creek (Illinois, Estats Units) se trobèron pel primièr còp pendent l’epòca minièra del sègle XIX. Mas calguèt esperar la mitat del sègle passat per que lo jaç venguèsse famós gràcias a la descobèrta de Francis Tully d’una bèstia excepcionalament estranha: un animal del còrs mòl fòrça ben servat, dins un nodul mineral devesit de manièra naturala.
 
Las mòstras de Mazon Creek foguèron tant abondosas coma unicas, e se nomenèt la bèstia Tullimonstrum gregarium. Ara es lo fossil oficial de l’estat d’Illinois. Lo problèma es que degun sap pas vertadièrament qu’es aquela bèstia nomenada lo “mostre de Sénher Tully”. A pauques centimètres de long, lo morre long amb de pinças dentadas a la fin, dos uèlhs sus de tijas, un còrs segmentat e una coa amb d’aletas. Foguèt probable un predator e, per las ròcas ont se trobèt, se pòt pensar que viviá dins las mars pauc prigondas e tropicalas.
 
Mièg sègle puèi, ne sabèm pas grand causa. Se pòt pas restacar de manièra satisfasenta a cap de grop d’invertebrats, vius o estenches. Quitament preservats excepcionalment, los enregistraments de fossils an encara la capacitat de nos estonar.
 
 
 
 
Liam Herringshaw
 
 
 

Font: The Conversation

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article